diumenge, 8 de maig de 2011

ESBÓS MARÍ




La bici roman
en estat vegetal
a l’entrada.
La hi he deixada,
si bé en absència
la làmpara tricariada
oberta,
Adriana Celística d’en Grau.
I jo a la platja,
bocaterrosa d’arena
sense algues,
la planxa gebrada i plana, maduixes
a l’alba,
iogurt de merenga a la menta.
Absolut.
Irem a la pètria càmera d’en Brut?
Llisquen onades alçant-se,
les unes, les altres,
cavalquen rostolls,
algun iot, albí, de fons.
Pressento ocellets
al damunt d’escumoses crestes
o abruptes dunes
brunes.
Les ones,
que golfes,
la cua que hi neix al biaix i que esglaia,
alquímica fada,
que blava i càndida, o no, que fàtua.
I SÍ:
I tant que corglaça,
gebrada,
la febror gallinàcia
d'un Peix!



11 comentaris:

  1. Tan imaginativa i plàstica com sempre. M'agrada molt el principi (tema bici) i el final (tema ones golfes i tal). Hi ha alguna cosa que crec que no acabo de copsar, com la cambra d'en Brut. Però potser estic espessa.
    Molt bona la tria musical.

    ResponElimina
  2. "Manel" forever.
    la cambra d'en Brut vol al·ludir un bareto al c. Marià Aguiló que hi fan tastets de cava amb algun pinxo, crec, i cada cop que hi passo m'agafa un delit que m'hi moro.
    vejam dimarts què em diu l'hepatòloga.

    ResponElimina
  3. Quin contrast entre el teu poema i l’horror a Omaha Beach en el vídeo! Ho trobo encertat, fa pensar. Molt bona aquesta cançó de Manel que no coneixia.

    ResponElimina
  4. ah, amb raó no ho havia entès.
    Em temo que en tens per dies de beure alcohol. La Mireia i una amiga meva que va tenir una cosa similar a la teva, no en poden beure mai més.
    Una cosa és una copeta un dia com a extra, però d'habitud, res.
    Pensa que l'única substància que és clarament i demostradament hepatotòxica és l'alcohol.

    ResponElimina
  5. Amb els teus escrits i la mùsica tan encertada, cada vegada et veig mès alta, prodigiosament allargada.
    Com l'arquet del violì dins la calma de la tarda, i el foc somnànbul d'un tastet.. que sembla per lo que diu Anna serà dìficil que puguis fer...
    Ahoràs d'erigim en sonmis, en esfinxs, granìtiques, dures , entossudides en la teva quimera.. d'espurna de tastet.. millor et quedes bocaterrossa a la platja.. i ....
    bona nit Lu.

    ResponElimina
  6. M'agrada el teu passeig ple de versos suggestius. La música, com sempre, ben escollida.

    ResponElimina
  7. Krastatxac! Un esclat.
    Hi ha altres mons, però són en aquest.
    Quantes guerres hem de lliurar per fer la pau?
    La pitjor batalla és a dins.
    El llum? Vaig desertar, alguna cosa havia de fer.
    Hi vaig posar amor.

    ResponElimina
  8. Com sempre aconsegueixes tranformar un gest quotidià en poesia i transportar-me a través dels teus versos a la teva realitat.

    ResponElimina
  9. El teu paisatge se'm fa molt familiar, Lu! He trepitjat aquestes platges un munt de vegades i em sé de memòria -o em sabia!!- el carrer que anomenes... El teu poema m'ha posat una mica nostàlgica del barri que em va veure néixer! Com m'agrada llegir-lo!!El meu avi em portava, quan era petita a veure els vaixells que albiraven en l'horitzó. Felicitats, Lu!!

    ResponElimina
  10. Quina mala passada Lu! No poder entrar a fer un tastet a la cambra d'en brut, el poema bé s'ho mereixia... Però no juguem i fes cas a al hepatòloga, que volem Lu per molt i molt de temps i en les millors condicions.
    Cuida't molt i continua fent dels fets quotidians poesia.
    Una abraçada i salutacions a tots els dels nausica a les golfes. ;-)

    ResponElimina
  11. M'ha agradat molt, Lurdes, però crec que em falten coneixements per entendre'l bé. M'encanta veure que les coses que ens envolten, les coses de cada dia, prenen un gran valor amb les teves paraules i no pares fins a donar vida un treballat poema, amanit amb notes sonores i gràfiques.
    Una abraçada

    ResponElimina