dilluns, 8 de febrer de 2010

enTRENnant


Hiverneja al vell tren 9-40.

La fragor acalorada t’alça.

I els llumets ciutadans
groc llampant verd brillant
atzurat
xiuxiuegen semàfors,
o plàtans,
o grAtacelades,

Com follets abrivats
allunyant-se
en la nit ferroviària

i se’t regira Al llombrígol del fons
la coïssor de l’antiga rialla,
del sol matiner,
la manyaga,

Pandora encapsada,

i l’estació de baixar-ne
fa dies que enfila
eixerida
estordida
arrauxaaada...

i ja avança.

Salta!

11 comentaris:

  1. Hermoso, Lurdes, tus palabras tienen el ritmo del tren de los deseos perdidos. Un petó del teu amic,
    V.

    ResponElimina
  2. muchisimas gracias, Poeta, por venir a traer tu preciosa huella!

    ResponElimina
  3. De ritme tant intern com extern, el contingut del poema xiuxiueja bibrant entre els versos camí de l'antiga rialla.
    Preciós, Lulú.

    ResponElimina
  4. moltes gràcies, Manel,
    de fet també pot interpretar-se com una auto-cançó d'aniversari, ara que me n'adono, i pel que fa a la perspectiva interna i externa, també puc imaginar-me'l com auto-remenant (jo mateixa) papers de seda i galindaines i trobant-lo al fons d'una capsa.
    (que no cal que sigui pandoriana, hehe...)

    ResponElimina
  5. Té el fascinant sabor del viatge i el canvi.
    Els llumets ciutadans resten en rere,
    se't regira el llombrígol,
    i l'estació de baixar-ne.
    Salta!
    Un bell instant d'un llarg viatge.

    ResponElimina
  6. Xiuxiuegen,
    I al xancra roig
    el record de l'antiga rialla,
    la manyaga,
    i la capsa pandoriana sense tapa.
    I una mena de bot...
    de l'esperança.

    ResponElimina
  7. M'encanta la musicalitat que té i la senzillesa en arribar al lector. És més breu que altres dels teus poemes i, en canvi, sembla molt rodonet. Molt acabat. El final m'agrada també força.
    Felicitats!

    ResponElimina
  8. es que l'esbos va sorgir d'una tirada, i despres anar farcint i alhora polint. (de fet una mica com el dels "fogots", i l'"electra". o mes.)
    moltes gracies, guapa.

    ResponElimina
  9. (i m'hi va sortir una snestesia: "els llumets ciutadans xiuxiue[jant] semafors", hehe...)

    ResponElimina
  10. Hola. Quiero disculparme porque últimamente apenas tengo tiempo para pasarme a leer y comentar en los blogs de los amigos, entre otras cosas, porque ando embarcado en un proyecto solidario. De eso precisamente trata la última entrada de mi blog. Agradecería que le echaras un vistazo, así que para hacerlo más fácil, te dejo marcado el camino:
    Crónica del Viento: Tú puedes ayudar
    Abrazos y besos,
    V.

    ResponElimina
  11. Poeta:
    ando muy atareada dando clases, corrigiendo, i paseando de vez en cuando por aquí para respirar, pero no dudes que iré a tu enlace lo más pronto que pueda, mañana a más tardar.
    un abrazo.

    ResponElimina