dimarts, 5 de gener del 2010

Vejam el Nou Any


,
punyetera migranya,
Carallarga
Capsigranya
que m’agafa de passada,
i la lumbàlgia
i mal de gola.

I força son
deixada a deure
d’anys d’afanys,
I dies
d’embranzides mal païdes
i aspirines,
de sàlvia difosa
i coldina.

La intenció era acudir
de nou
aquí
a poemar-hi el Passat,
que és monstre de 3 caps
—Geri-ó-net... abrivat—
antic i present,
que seu a la medul·la,
o al hara ocult
d’un,

I fer-hi afluir,
amb cert retard
però al caliu
i amb delit,
l’Home del Nas...
partit X 1000.

Però no puc:
«No em fila
qui enfila
amb niciesa
o per lleure
at The Wall»,
diu,
i avia tot digne,

I no hi ha sintonia
als 6 ítems
que em cal
—fundacionals—
nuar per niar:
l’agència i la faixa,
les obres, la pasta,
les claus i i la traça,

Sols em resta
la Consciència Interna
arrauxada,
rabiüda
i faluga:

a)
De mal d’esquena a balquena
i la punta de mala llet
(ai uix!...
a qui se li acut començar
a poetar
amb un renec!?),

i b)
Del deler,
atàvic i juganer,
però ben cert
i sincer
de voler per tothom
—ja virtual ja real—
un RE... (eeeei... : Orientat)
sorprenent i agradós,

i un
més que joiós
Nou Any.

[el dedico en especial a l'Anna M. Villalonga i en Manel Mora, amb amor]


6 comentaris:

  1. moltes gràcies, Robert!
    la gràcia (crec) és tenir l'esbós (del poema) a partir d'una sensació forta, un neguit, etc. I a partir d'aquí, anar-lo tenint present però deixar-hi fluir la vida a l'entorn(vull dir, un mateix, anar fent normalment). aleshores així com et ve el tornes a agafar i se t'hi acuden detalls nous o maneres de dir noves el que ja hi ha.
    una abraçada.

    ResponElimina
  2. Lurdes, aquest és el poema que més m'ha agrada de tots els que he llegit de tu. Ostres, hi ha tantes coses en les que m'hi veig reflectida. A més té un to irònic rondinaire que m'entusiasma. I és ràpid de llegir!

    ResponElimina
  3. moltes gràcies, fada!
    (però potser és una mica massa barrijabarrejat, no?)

    ResponElimina
  4. aquest és el seu encant!!!!

    ResponElimina
  5. ja ja... : doncs a concentrar passions i neguts i a ritmar-ho i rimar-hi, a-la, que son 4 dies. no?

    ResponElimina