Estira
bé el muscle
i
concentra el neguit,
amic,
les
branques s’enlairen
i
albiren el cim
de
l’oblit.
Per
quines històries
polítiques
mòmies
obvien
la franja
del
mig?,
sospires,
I
et centres en l’arbre:
cireres
primeres
ben
fresques i belles
s’enfilen
al cel,
mel,
I
el quilometratge
si
en fas ja 50
i
l’escaig més o menys,
mussoles
de sola
i
els fills quina joia
són
2 i no 3?,
exemple,
La
feina mileura,
que
alegra i enerva,
i
t’hi llança en picat,
a
baix,
La
cobra al biaix,
la
fas i t’esperes
—lumbàlgia,
no miris...—,
un
quatre com bada,
t’aplanes
de panxa
i
hi escoles el cuc,
mut,
que
llisca festuc,
Oi
quina alegria
hi
havia al teu rostre
quan
deia la vida
la
vull per a mi,
sí,
Repasses
carbassa
la
rauxa, la calma,
mirant-me,
que
jo et tinc a tu,
pur,
I
dreces la gata,
que
miola, s’enrosca,
peus plans i t’enxarpa,
piràmide a l’alça,
i t’arrapa a peu dret,
cert,
a
l’hora del te.
Un poema amb un ritme que m'agrada molt, sobretot quan uses el vers amb una sola paraula. Auest vers és com un punt d'atenció, un respir o una conclusió. Fantàstic! La temàtica és molt suggerent i crec que abraces moltes coses alhora (té coses de l'electra). M'agrada molt la primera estrofa, és plena d'energia, força i sentit. Però he de confessar-te que totes les altres estrofes són genials també. Jugues d'una manera amb les paraules que fa que les nostres ments s'encargolin divertidament.
ResponEliminaTens un estil molt teu i això et fa autèntica.
Hola Lurdes,
ResponEliminaUf! Després de llegir el comentari de la Carolina, poca cosa puc dir, és nota que ella sap molt bé de que va tot això de la poesia...
Una abraçada a les dos, i continueu amb el vostre art, és un luxe del que gaudim els que us coneixem.
Pau.
moltes gr`acies, fada. (ho sento: aquests accents no em van.)
ResponEliminala intenci´o inicial era fer-hi cr´itica social, per`o l'´unica manera que em surti l´irica ha estat posant-hi ritme de rap.
i la primera estrofa que se'm va acudir (f´isicament la 1a) va ser divendres passat sortint de ioga.
ho he combinat tot plegat.
Pau: tenir alg´u que vingui a llegir el que un fa aix´i com tu, amb tant d'inter`es i d'amabilitat i d'afecte, s´i que ´es un luxe!
ResponEliminaUna abraçada.
Ja em va explicar això del rap en Daniel. I saps què, Lurdes? M'encanta la teva flexibilitat davant totes les formes! Estàs oberta a tot i això només et pot portar creixement!!
ResponEliminasí, si més no personal.
ResponEliminaés això el que en diuen descobrir la vida a cada instant?
de moment no hi ha res que m'engresqui més que poetar.
L'he tornat a rellegir i m'encanta veure-hi que la crítica social sempre atemporal...malauradament. Tens una manera de versar exquisida, que va molt amb la teva manera de fer. Intel·ligent trobes les paraules adients tot i no sé gaire clàssiques, les hi tornes. El joc de les paraules és el més divertit de tot plegat, no trobes? M'has fet tornar-me a enganxar de nou a les teves paraules... Ja saps que tens moltes coses a dir, tens moltes coses per fer sentir, i sobretot -ara més que mai- tens moltes coses per a revoltar la societat adormida i poruga que tenim
ResponEliminamoltes gràcies de nou, fada! els poemes vénen quan vénen, l'esbós; després a polir-los, i, de fet, no costa gaire gens que n'acudin de temàtica social tal com està el pati.
ResponEliminaun petó immens.