dilluns, 11 de gener del 2010

electra-dorment


I tant hi fa la puresa
agresta i clara, diamantina,
urbana que encara t’amara,
Electra-dorment,

Un fred humit, gebrat,
s’immiscia al plec de dins
de la teva geniva,
I aquella cara pètria
que d’antic et fitava
amb innocència
i nitidesa,
i que se’t feia meravella
i esperança,
aparenta ser amable
i t’ensenya dentetes
gèlides

mentre aprèn a cuinar un fricandó
(oi que bo...)
de la nova recepta que ostenta.

I els dies no passen.
I es desfibren les cabòries
teixides al fus virtuós,
Electra-dorment,
expert i destre,
i vell,
que filava sol
i com una seda
freda,

I se t’hi adormia el peu.


8 comentaris:

  1. Electra, crec que aquest poema parla molt de tu. De fet, l'has titulat electra dorment. El temps ajuda a que la puresa torni a ser on ha de ser i les cabòries arriben, després d'hipòtesis infinites, a una conclusió única, certera i adient. Dorm de moment, Electra... Deixa passar el temps i quan depertaràs... menjaràs un bon fricandó al costat d'un somriure amable i tornaràs a començar.

    Molts petons!

    ResponElimina
  2. moltes gràcies, fada.
    l'electra-dorment del poema figura que ha dormit 100 anys[quasi 20]. ara s'està despertant i el que li fa una mica poqueta de recança és la cosa de caure del llit.
    abraçada.

    ResponElimina
  3. Cau del llit, Electra, sense recances, pensa que quan t'aixequis hauràs vençut la llei de la gravetat i relativitzaràs allò que en un passat et semblava tan vital i ara perd el sentit després d'haver dormit 20 anys.

    ResponElimina
  4. dieu paraules tan belles, que no crec que ningú més que una il·lusa com jo s'atreveixi a trencar la màgia......

    només volia dir que es preciós el poema de la Lurdes....preciós el que vol transmetre i transmet.....i preciosa la conversa entre poeteses, amigues, dones, una que estima, i un altra que intueixo desitja estimar i ser estimada, encara que en l'intent prengui mal en despertar d'un somni.....que promet ser dolç.......petonets,fades!!!!!

    ResponElimina
  5. Doncs hi queda molt bé la música, Lurdes!!
    Un bell poema acompanyat per una música que li escau d'allò més bé!!
    Petons!!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, Teresa!
    De fet mig-dec la idea a Joan Bosch (amic del fb) que em va dir, en un comentari seu quan vaig posar-hi el poema en nota, que a ell el poema li suggeria:
    "L'incoronazione di Popea 3" de Monteverdi.
    Vaig anar buscant i buscant arran d'ací, i vaig trobar que el present Purcell m'hi quedava més cenyida...

    ResponElimina