NU (Cala Estreta, III)

La roca rodona

La sorra molla

Rossa

Que m’omple

L’aranya 
Que esclata a

L’aigua

L’ESTRETA

més ampla

APUNT DE DIA - rondalla

Aigua de plata
Quan el matí,
o Aurora de Nacre,
esfilagarseja de mandra
I estira els seus dits
llargs, prims
en am-
ple angle,
les ungles daurades
gratant-se el melic al cel: 

Rovell
de sol,
Quin ou! penjant
al fi-
nestral.
Teló teatral:

 APUNT
DE DIA

 

EL MAR - plany

EL MAR
Testimoni en aparença impassible de civilitzacions
que bressola a cops d'onada de regularitat secular:
la primigènia pau
MEDITERRÀNIA
Que t'afigures aliena
a la sempiterna acarnissamenta
entre els pobles
la qual aguaites,
estupefacta,
des de l'origen del temps.
O, MAR!
Contemplant com els homes i dones de déu ─que són els d'A PEU,
moren  ─o reben la més absoluta i equitativa
estocada vital,
a destemps i en va,
per culpa dels interessos espuris
de capitostos que manen al món, i de governs
nefands i
abjectes: de
CRIMINALS

 

VOTARÉ SÍ

Era el 19 de juliol del 36.

S'havia declarat la guerra d’Espanya,

i aquí es va vèncer d’entrada i es va implantar,

de pressa i dins del conflicte,

amb il•lusió, però

enmig de bregues sovint cruentes

i d'interessos

creuats,

la roja revolució.

Delejo,

81 anys després,

ara,

que no torni a passar el mateix:

Que vencem i soterrem

a l'avern més remot 
més profund,

al pou més pregon,

tot odi que ens sotgi i assalti, i

aquell interès tan negre que surt

i que infecta:

estrictament de partit.

VOTARÉ SÍ,el primer d'octubre #referèndum1O

a la memòria de l'avi,

que va anar a fer la guerra d’Espanya

per la vida republicana.

VOTARÉ SÍ pels meus pares, als qui la guerra reclogué

i va tallar les ales.

VOTARÉ SÍ pels meus fills, germanes, amics; per mi.

VOTARÉ SÍ,

a l'engròs més ple de

goig immens,

d'amor, per veure

NET, JUST 

I LLIURE EL MEU POBLE.