nausica a les golfes

Del maternal (o “Amor” o si no, vulgues que no, “Captatio benevolentiae”)

2012-01-17T23:56:00.019+01:00

Em sobta

la recurrència

que em ve,

dia sí dia també,

d’heure’m conscient

que la gran meravella

de la meva vida,

la més intensa,

ha estat

és

fer la mare

ser-ne.

si,

en el meu cas,

és un sentiment

profund
intens

sublim,

I ho he fet,

ho faig,

tan diferent o convencionalment...

siguem francs:

objectivamalament,

La meravella que besllumo

o albiro

deu venir

de l’expectativa,

per força

inacomplerta,

d’imaginar

QUÈ deu sentir:

la immensa profunditat

miraculosa

en què es deu sentir immergit(ida)

aquella

(o aquell)

qui
ho ha fet,
o ho
fa,

senzilla-

ment

BÉ.

essència d'un full nuu de dietari

2012-01-16T21:58:00.018+01:00

Perseguint el sol

bufo els sots

com un gos

Amb delit fogós

fred que fot

bufo els sots

Pel carrer Marroc

com un gos

tremolós.

Al redós

del dit gros

primfileu

penellons

Brúfol jorn,
el que toca galdós

a tal gaita d’avui:

16/01/2012

LLETRA ALS MAGS 2012 (o “El Xiclet”)

2012-01-05T21:07:00.025+01:00

dibuix: J.GRAU, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/194346

Estimats

Clàssics Mags

Erudits

i Orient-ats,

en teori-

d’ençà que albirà-

reu N’Estrella:

¿Ja heu fet cabal

(ho anoto a Vossssssiiiíssimes Senyories,

Qui,

a punt de solfa el cicle anual,

dreceu l’infant, creuant el cel

solcant-hi estels, deu mil deserts

patge-i-camells, tot d’alegria,

en teoria)

¿Ja heu fet cabal

—deia...—

Que

a l’enguany

roda el món

sense greix

o grinyola...

ran del pet

d’un Xiclet

infladíssim

viscós

perniciós

i a tal dia

com hui

fet enllà

del consum

per caduc

obsolet

i fugit

d’entelè-

quia...

(l’essència

que serva

avui dia

és
llaminerosíssimament

restringi-

da a un pina-

cle encimat

dalt l’elit) ...

I... tallo el lànguid-∂-rotlle, la queixa:

m’agafa set;

englasto amb típica pega

l’altiu segell,

i us curso la present Lletra

amb el que jo vull
(ehem... el do següent):

“Un mal de ventre solemne

i un cobriment

a tot QUIspe-

cula i trafica

—malèficament—

amb l'ai tal Xiclet.”

CAPICUAT 2012

2012-01-01T04:55:00.027+01:00

CAPICUAT 2012:

... a quina ment fugissera

se li devia acudir la primera

aqueixa festa eixida de mare,

l’eufòria a l’alça vestit de gala,

etilítico-pujada,

per a cursar l’impàs d’any?

Quina mandra! Em reca el tal acte

(oi més, ho he d'admetre,
amb el paper que m'hi assignes:
de llega contemplació rere la barrera).

Prô és igual, tant se val: hi haurà ballaruga

(per bé que també he d'afegir
que entrant i eixint 2000

el reclam vingué de dalt,
benvolgudes cervicals...).

I DO tot plegat per cloure

i al so que sigui. Adjunto felicitació:

"Que la figurada penombra immediata

no enterboleixi ni amagui

a la humanitat de base,

l’esquilada, la Indignada,

la diàfana claror de l’alba"

MOLT BON 2012

L.ESTRUCH, gener'12
dibuix supra a la dreta: J.GRAU, http://joangraupintura.blogspot.com/2011/10/identitat.html

Un tal pany NADAL'11

2011-12-25T11:56:00.031+01:00

dibuix: Joan Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211075

Un tal pany

com enguany

no l’haví-

em vist mai

Doblers bai-

xen preus pu-

Jesuset

esternu-

Delito-

sos pastors

Màgicreis

que vení-

eu d’Orient

On es tro-

ba la pro-

va del 9

desgovern?

Escatim

per nadal

i tot l’any

que la vi-

da és amor

és la pau

és la jo-

ia justí-

cia

és un clam

Sigues-hi

no exploteu

no robeu

no espolieu

els recur-

sos de Món
i de Nós

ase-Cats

prô ls de Tots

(és a dir

de tot nat

malsituat)

No enganyeu

amb dolçai-

na de plàs-

tic falòr-

nies fal·là-

cia global

demagò-

gica va-

na
ar-Risc-a-

da Cosi-

na bancà-

ria sacse-

ja i no pa-

ra que bès-

tia barjau-

la hecatom-

be d’abast

sideral...

Piiiip piiiiiiiiip.......

Una tal improvisada tirallonga exigeix de si mateixa d'ésser sense contemplacions interrupta perquè no pot evitar d'arribar a espetegar, triï la via que triï, a l’atzucac que caracteritza l’avinentesa històrica que imita.

MOLT
BONA ENTRADA
OFICIAL
AL NADAL
I GENUÏNA
AL SOLSTICI
D'HIVERN
2011

els meus alumnes zíngars

2011-12-17T12:15:00.005+01:00

dibuix: J.Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/210869/

Els meus alumnes zíngars,

que em són favorits,

tenen l’extraordinària

qualitat

d’enviar-se a si mateixos

a rodar,

del-dalt-

a-baix,

just havent assolit el cim.

D’això deu ve-

nir,

vols-t'hi jugar,

que m’hi avinc.

La cara més dura o més blana a la caixa (de)colorada

2011-12-16T18:39:00.015+01:00

A i quin pal

Dormo mal

Quin tou d’anys

Navegant.

I me n’adono

Que el que passa

És que la immediatesa

Concreta

Se li fa blana i opaca

—a un—,

I la virtual,

Translúcida i extensa,

Galàxia blava

Cosmologicosideral.

I tu

T’afigures

La lluna

En un cove

De vímet,

Que un dia creix

Explota

I t’impressiona tota,

Calidoscòpicament,

I a l’altre dia
Respira

Fa figa.

les vambes blanques

2011-12-03T22:50:00.021+01:00

Quin dia aprendré a retenir-te,

Cop de Fel o Biliosa Ira

i no deixar-me endur per tu,

immergida en el pou

fondo i negre

del retret i de l’enveja

allà on s’endinsa un xiscle prim.

Com pot ser que encara em dolgui

el bon fer

que sempre t’omple cara enfora

i que a mi em manca,

germana,

i tan conscient que n’és ma mare,

dit sigui de pas,

Qui diantre em deu haver engegat

a can Llençat

una i una altra vegada

les vambes blanques?

és força eixut (o joc forçat bisil·labiant en doble haikú i amb una cueta final)

2011-11-26T11:45:00.018+01:00

és for-
ça eixut
a cops
i cru
notar
que no
hi ha més
que tu
("l'incommensurable pes que ha pres en mi, senyora Fal·làcia!"),
el més
calent
sura
a l'aigüera.

40/42 BUS

2011-11-18T22:41:00.019+01:00

Imatge presa per una servidora un migdia de fa poc, anant cap a la feina i des del 40.

—Marededéusenyor,

senyor Trias,

passeu-me un rosari:

¾ d’hora llargs fent cabal

de si ja arriben o no,

per via barcelonina,

del barri, a l'usuari,

el 40 o el 42!

Que tenen trajecte comú

—ho sabeu?—

al lapse central de l’itinerari

i viatgen plegats

—redéu!—

en sostingut òscul, o besada,

quasi fins al stop-fi.

I el pobre vianant

—enquesteu...—,

mort de neguit en l’espera passada

“carai l’autobús, com tarda...”,

contempla ara estupefacte:

a) el segon dels poblenovins-busos

buit, i empegat al que munta ell, i

b) ningú del TMB que,

en ares d’econòmica eficiència —d’alta metropoli-empresa—

baixi a augmentar-ne freqüència d’horaris,

o, simple idea,
i llega:
acudi a desenquistar-los.

deliriumestreeeeeeèsssss.......

2011-11-05T23:54:00.016+01:00

Les parpelles se’m repleguen

a tall de llises

i sengles

i denses

cortines

damunt dels ulls,

i m’hi decauen cí com aquell qui,

sàviament i serena, esquiva el repte,

o juguesca, i abomina la brega,

(o, viu-viu...)

El cos se’m rebel·la.

Divendres anat,

per bé que es solia,

de matina,

la dansa de la bruixa,

o pluja fina,

l'he
fet
ben
salat,

i no me n’avinc encara:

la tropa arborada i jo sense llança

i amb
l’alba una hora tard.

MÀenllotada (col·laboració C.Bernad/L.Estruch)

2011-10-29T11:31:00.031+02:00

Per què et vénen ganes,

MÀ

∂nllotada,

que ets la meva

que(t) re-crees,

de tapar-me la cara?

Ia sé que quasi mai no he fet

el que calia
en teo-
ria.

escultura: Coral Bernad

text: Lurdes Estruch

29/10/2011

A CLASSE

2011-10-14T17:34:00.013+02:00

I se t'ensorra el món.

I de vegades

aleshores
intentes

abastar
l'INFINIT

fet CONCRET

en un incorregible

incommen-
surable

inevitable

indefecti-
blement

indefens

galifardeuet

de TERCER.

El matalàs. (melangiosa qüestió-estirabot que escau, i força, a les hores d'anar a fer un cafè. crec.)

2011-09-08T06:57:00.017+02:00

Dita popular: ‟ Andròmines i familia serven tan sols el color que els fóra idoni mantingudes a distància.‟

No heu sentit mai

la sobtada avinesa

i viscosa pruïja

de veure-us canviats,

sens mínim impàs,

per un matalàs?

Io sí.

hepàticament

2011-09-06T00:54:00.038+02:00

Si despenc
la preuada energia

que el cos requereix

—hepàticament—

Su..ací...,

xisclaré i gruaré

eixiré foc

(i que bé... redéu-se’t!)

Prô em petŗan

i tan fort

les elàstiques
cordes

als dits...

xerricaré, 'stà clar,
me'n doldré. O sigui que res:

a callar

és a dir benraonar

—agradosament—

i em faré, potser,

d'entrada no en sé,

amb el llorer

o amb l’heura romanticobucòlica

de la victòria.

Un TOT del tot maniqueu: l’embranzida vital O el no-res

2011-09-02T12:11:00.016+02:00

(sèrie montpelleriana, 4)

La meva ment

es relaxa en l’estresssssss....... ☼ ♫ ♪ ♪ ...

prô el meu cos no la segueix.

Respiraré al complet:

un, dos, treeeeesss...

La meva panxa,

encisada,

s’infla i estira

com una manxa

La meva tràкуa m’insta,

rebel:

“Digue-li que calli,

encantada,

que se t’acabarà el Teeeeemps!!!”

(tren direcció Montpeller, 13/08/2011)

lleu i amabilíssim pessic d’escatologia montpelleriana

2011-08-28T09:37:00.015+02:00

(sèrie montpelleriana, 3)

Oooouuu, re-mondieeeu!!!

50 cts. d’€

anar a fer un riu

a la selectíssima

estació de tren

de Montpellier!

Fins i tot consumint:

“il no n’y à toilet, icí, a bar...”

Per molt menys preu

—eeeuɣó : zeeéro...♪♫..☻♯.—

a fer burilles,

del tot pastoses

verdes

gratuïtes,

i ben a cobert de la prístina

sinusitis

que m’ha sobrevingut

en aquesta setmana tan...

heææaaavy

de vacances.

(Montpeller, estiu 2011)

heura

2011-08-25T01:36:00.024+02:00

Jardin des Plantes, Montpeller'11.

(sèrie montpelleriana, 2)

com pot ser

que com més fugi de mare

i més et digui que et passes

i així no et suporto,

o quan no em DIUS res,

més senti en el fons

que no puc viure

sense la teva EXIST-ència?

que ets la nina dels meus ulls

i donaria la vida

per tenir-te una mica

com quan eres petita,

propera:

eixerida,

com ara, si no et reca,

i amb aquella alegria

i vivesa un pelet (o 2)

circumspecta

—un és UN, què menys, a la vida—

però clara
i tan sàvia,

sencera.

(Montpeller, estiu 2011)

dies irae

2011-08-21T10:33:00.012+02:00

(sèrie montpelleriana, 1)

Hi ha dies rodons

de bons: blancs, verds, roigs,

I dies parterres,

ras i breu:

NEGRES.

Avui —2011, 15 d'agost—

he arribada a la conclusió

que no són causa ni culpa

d'un (o una)

ni els roigs, ni els verds,

ni negres,

Sinó d'una Fúria malastruga

que s'estotja en la nua tendresa

de l'alba

i duu un sol ull

de
Ciclòpia

geganta

que et sotja,

O ací, o enllà...

Si et 'certa a tu,

dat i rebentat:

t'ha tocat un dia p∂rterr∂.

Palavas-les-Flots (Montpeller, estiu 2011)

la Callada per resposta

2011-08-06T17:51:00.030+02:00

gran mètode

—o ï més...: de conversa—

que enroca en gruta freda
qui l’esmerça,

I que eleva

a categoria excelsa

(a)qui li toca la peneta

d’entomar-lo

—maleït sia el dialecte

en verborrea!—,

així com rebi, de bursada

i com a premi

a l’ipsefacte,
un tan solemne

—i g(a)rant-idíssim...

pam de nassos.

MUNDUS INVERSUS

2011-07-31T19:42:00.009+02:00

Òstiquin temporal més solemne que cau!

Sagetes de gel em trompetegen als vidres,

no s'hi veu, al cel.

El mar s'ha benposat de cap per 'vall:

ja ho veureu quin doll de peixos

volant...

MUNDUS INVERSUS

bcn, 30/07/2011, 16:20h

nalustruc

2011-07-27T21:06:00.018+02:00

IIÍSSSSSSSsss...........

del tot col·lapsada colgada en un joc de proves
PQ

A qui se li acut emportar-se-les a casa

o a jóc

— ep! meritotíssimament!—
;))
per avançar-les, restessin empantanegades

en ple TMPoral de vacances

ai uix...??! O my Gooooood.......

*☻♣♫~~~~~♠♪☻*

HEPATOPER QUÈ?

2011-07-24T23:43:00.008+02:00

Ei, tu, nena,

Transamineta,

confidencialment:

No havies reculat del meu cos

i/o de la meva vida

amb aquella embranzida

que inscrivia

la tanda d’Imurelines

i el pack de Pregnisonetes

que em cruspia

jo soleta

religiosament

i havent esmorzat

cada dia

amb inusitada energia?

I doncs:

Com és que ara

no et fons d’una vegada a 40

si no, al contrari, a 90!

O bé —mica benèvolament— 60,

és a dir

paciència a la gaita

i ni 3 i no res,

i em flagel·les:

ni fuuuu

ni faaaa...?!

STIUencaTEMPesta

2011-07-19T14:00:00.021+02:00

LuStruc

I la segura sensació

d'entrar un aiguat pel teu balcó
ï
TU
TU

r
nar

te
de

mar
brava

TU-TU-À..

TUTUAAÀ.......☻

♫...♪...♫......♣...♥...♠

(19/07/2011, 5:30h)

Temps al temps

2011-07-17T07:59:00.022+02:00

imatge: museu del mosaic, Convento da Madre Deus. Lisboa'09.

A l’Arnau

Temps al temps de l’Estel,

d’envolar cap al cel,

dels bassals de colors

a la gropa d’un Drac

multitemptacular.

Et tenia a l’abast

de la punta dels dits,

si hi lluïa una espurna

de dita contada amb

poesia:

«Una vegada hi havia un nen que no menjava

i s'anava quedant PRIM PRIM PRIM PRIM PRIM

i va levitar, i un ocell constipat que el va veure va dir:

HUATXUAAAAAAAAAAAÀS.....!!!!,

i el va desintegrar»

Qui s’hi va ben quedar

engalipada en poesia

és ta mare, A FE:

I tu et vas fer gran

instal·lat en la pressa.

Prô a viam...
digue’m:

On és que para
ara

la cua de la medusa

que em permetrà, si l’estiro i

malgrat la solemne i segura fiblada,

tornar-te a tindre?

METEOROLOGITZANT (II). entremès apostrofat

2011-07-14T15:05:00.012+02:00

Quin C*** de dia que fa,

C****** de déu!!!

Tan aviat de mullena enganxosa i tèbia,

desangelada,

com d'una calda que espanta
i que,

plúmbica i densa,

...eeeeeeetTttδтﭏTזTTT.........T

REmata.

UTÒPICA LLUNÀTICA REVETLLA

2011-06-23T22:48:00.019+02:00

dibuix: Joan Grau http://joangraupintura.blogspot.com/

Si l’eixerit personatge

de la imatge

li planta damunt la nàpia,

A LA LLUNA,

una flor tan gràcil i xiroia,

espigada i tendra,

erecta,

com aquesta,

la terra esdevindrà de nou xalesta,

ubèrrima i fecunda, fèrtil

—vols-t’hi jugar!

I la pau de la claror ancestral que l’emmarca,

LA LLUNA

—esbiaixada Deessa plena,

sencera—,

a tall d’aurèola

es farà forta pertot.

I no obstaran els petards, canonades d’alerta als balcons,

si qualsevol civicobatalla s’ho paga.

Hi noto l’olor de pólvora espetegant el fum roig, verd burell, o blau,

I l’alegria acolorida i mistèrica a l’entorn,

el cel i la llum brava que es disposen al fons,

em fan venir al cap els vitralls d’en Grau. Joan(s),

Jovinianament,

Bon Sant!

Lurdes Estruch, solstici d'estiu 2011.

#ff escreix DIA DE LA LLUNA. clam Indignat

2011-06-13T10:52:00.022+02:00

possible conjur d'un Indignat a dia d'avui: dilluns pasqual 2

#ff escreix DIA DE LA LLUNA

Doneu-me,
magnífica Deessa,

a través de la transparència

la feina
la fe
la il·lusió
compartida
,

l'alegria de la

VIDA

les regnes del poder

que tan matusserament

irracionalment

a-li-e-na

dament

perversa

han quedat instal·lades
totes
,
senceretes

en el Regne de la Dreta
.

METEOROLOGITZANT. haiku

2011-06-11T12:08:00.002+02:00

bcn

el cel un gris potent

el sol en bri fulgent. Plourà?

ESPOLI

2011-06-06T22:20:00.023+02:00

imatge: Joan Grau, http://joangraupintura.blogspot.com/

incinerant a l'encalç jovinià

proppassada i antiga
nostrada
nuesa

L'ESPOLI

10/07/2010

ESBÓS MARÍ

2011-05-08T21:45:00.022+02:00

La bici roman

en estat vegetal

a l’entrada.

La hi he deixada,

si bé en absència

la làmpara tricariada

oberta,

Adriana Celística d’en Grau.

I jo a la platja,

bocaterrosa d’arena

sense algues,

la planxa gebrada i plana, maduixes

a l’alba,

iogurt de merenga a la menta.

Absolut.

Irem a la pètria càmera d’en Brut?

Llisquen onades alçant-se,

les unes, les altres,

cavalquen rostolls,

algun iot, albí, de fons.

Pressento ocellets

al damunt d’escumoses crestes

o abruptes dunes
brunes.

Les ones,

que golfes,

la cua que hi neix al biaix i que esglaia,

alquímica fada,

que blava i càndida, o no, que fàtua.

I SÍ:

I tant que corglaça,

gebrada,

la febror gallinàcia

d'un Peix!

llum:J.Grau http://graullum2.blogspot.com/2011/05/llum-sostre.html#comments

l’engruneta negra de la banda inferior a la dreta era un helicòpter

2011-05-03T17:22:00.035+02:00

L’engruneta negra

de la banda inferior a la dreta

era un helicòpter

M’he llevat

a les 7

d’un tal dia com avui

3.

He desclòs ventalla

al frec

o balcó de menjador

taclop-taclop.

He quedat

a pler

de sol

d’un ble

de cel

o bé de blau

He transgredit

agut miol
o déu felí
He

foradat

el teu delit
valent

☻☼☺
matí

(...o quina prístina energia brolla de la meva entranya
a cada final d'esmorzada)

lluïment feisbuquià.

2011-04-30T11:53:00.007+02:00

QUIN DROPEJAAAAAAAAAAR............................. ♠♣♪♫☻♀♂☼**☺●▪♥.............. →

Fa 16 hores · Només amistats ·M'agradaJa no m'agrada ·
A Stás Rovira li agrada..

Domingo Mir Despres direu que el pais no funciona......

Fa 16 hores · Ja no m'agradaM'agrada · 1 personaCarregant....Lu Estruch tb és veritat.... però feia tants anys que no havia fet migdiada!

Fa 15 hores · M'agradaJa no m'agrada.Domingo Mir Si vols fer migdiada, com Déu mana, empadronat Ebre enllà i la tindras garantida cada dia. Coi, es que ho voleu tot!! Si estas aqui és per a produir, si vols ropejar, ves al lloc indicat.

Fa 15 hores · Ja no m'agradaM'agrada · 1 personaCarregant....Lu Estruch katxumdés.... no hi havia kaigut.... ara millor que produeixi una mia, no sigui dit. si n,o m'agafarà una mena d replec de consciència judeocristianafenícia de tradició catalana nostrada. que arrossegaré tot el cap de setmana. un estrés.

Fa 15 hores · M'agradaJa no m'agrada.Domingo Mir Es que no pot ser, collons!!!!! Aqui hem de produïr. Si comencem a fer migdiades, qui pagara la festa a l'altra banda de l'Ebre?

Fa 15 hores · Ja no m'agradaM'agrada · 1 personaCarregant....Lu Estruch el ZP, R∂ KOI...

Fa 15 hores · M'agradaJa no m'agrada.Domingo Mir Menys conyetes i a produïr!!

Fa 15 hores · Ja no m'agradaM'agrada · 1 personaCarregant....Lu Estruch ara ara...

Fa 15 hores · M'agradaJa no m'agrada.

bitàcol·la quotidiana IV

2011-04-24T22:10:00.019+02:00

Vaig per la quarta Corti-neta i em noto millor.

Un pèl cansada, diguem-ne,

per la motxilla premuda

de llibres, angoixes i dies,

o per la trèmola energia

que s'encaparra a reeixir del meu pit.

Respon-me,

₣etge.

Sort que demà és festa i dormiré

—o romandré allitada fins que toqui l'hora brava.

NOTA: Llàstima que s'esperi, encara,
pany de l’armari obert des de l’albada,
una nova tanda de formigues
enfeinades
i cuineres

a fumigar.

SANTJORDI 2011

2011-04-23T00:18:00.027+02:00

Pintura: Joan Grau, http://joangraupintura.blogspot.com/2011/04/santjordi-2011.html

Bon dia.

Digueu-me pollastre

Gallina

Gran dinosaure

o Sibil·la,

que no encertareu.

Que avui m’he tornat un Drac

un pèl rabassut,

imponent,

amb cabellera punkiana

i erecta cua

—com correspon a la quotidiana lluita

per la vera socialització oficial
i pública.

Un Drac, però, amatent

i de sàvia rialla

(...i afegiu-hi, estentòria panxa!),

que vinc a treure el cap

en rica i virtual sintonia,

feisbuquiana,

per llegar-vos una rosa:

Una bella rosa

groga o vermella
daurada o roja,

nacarada,

I una planera contesa del llibre,

del cavaller Jordià

o del Drac

o de la Donzella llegendària

cobejada.

Ehem... En summa:

venia a llegar-vos una joiosa diada
assolellada i neta, exigent i alerta,
vindicativa,

nostrada.

Lurdes Estruch 23/04/2011

BREU CLAM NU. Ofertori

2011-04-14T09:28:00.033+02:00

EN HONOR DE LA REPÚBLICA PASSADA QUE REMEMBREM AVUI:

14/04/1931 → 14/04/2011: 80 ANYS!!!

EN HONOR D'UNA CATALUNYA

INDEPENDENT I

LLIURE,

SOCIALMENT JUSTA,

RICA

PROFITOSA
VIVA I
CULTA,
ENÈRGICA I CIVILITZADA
(o'aquell βell seny amb la rauxa...),

REPUBLICANA,
QUE VOLEM PER AL DEMÀ.

11 setembre 1977

Manifestació 10/07/2010

Clam ciutadà contra les retallades del govern als serveis públics bàsics
(Sanitat, Ensenyament): 14/04/2011

6/04/2011 bitàcola quotidiana III. 3 haikus.

2011-04-06T21:11:00.067+02:00

11,30h

Te'm fiques davall les parpelles
i hi peses com pòsit mor t

▒ ▓●■▪, SON ▒ ▓●■▪.

18,45h

No sé si maleir més

les notes al

o la gastritis.

23,37h

Empara'm amb vànova blava
* * * * * * *** *

** **, NIT * ** *☺* * º**.
Pel llombrígol

brolla'l
fred.

«Però la birra» (divertiment)

2011-03-29T18:11:00.029+02:00

Cervejaria Trindade (Chiado), Lisboa'09.

Friso per engolir-me

en una ββooooooooooλλλ freda.......

fibrosa, glaçada

i una pizza carbonara

a pler de formatge,

o el pa amb tomàquet i anxoves,

la carn o la brasa

i una simple,

per bé que excelsa,

ració de patates...

Però la birra.

El meu cos m’insinua,

tímid i cast,

que no havia assolit mai

elevació tan pura,

abstemi escaigut, ell,

I el meu esperit,

capciós i tossut,

Immergit en nostàlgica frisança,

per la part que l’abasta,

del vinet de l’avanttaula,
s’exclama:

«Vinga,

no em siguis tòtila i beata

que segur que n’has fet un gra massa

amb l’aigua!»

teatre

2011-03-27T13:00:00.021+02:00

Imatge: Pepe Rubianes donant vida a un dels personatges d'"Antaviana" (P.Calders-Dagoll Dagom)

"Per a un demà millor

(Drama en menys d’un acte)

de PERE CALDERS

L’escena representa:

A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.

En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.

(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia)"

(Ibid, a "Invasió subtil i altres contes", 1982)

ESBÓS D'ABSURD
Tipologia genèrica a què s'ha acabat afigurant,

oi, al més del tot,

tant la passió pel teatre de QUI botzina,

endèmica i adquirida,

com la mateixa vida que l'encarrila.

Lurdes Estruch, març'11
(amb agraïment a A.M.Villalonga: http://elfilariadna.blogspot.com/2011/03/27-de-marc-dia-mundial-del-teatre.html
la qual entrada m'ho ha inspirat)

ahir nit (haiku)

2011-03-22T19:53:00.008+01:00

ahir nit

estava bo i segura

que avui em moriria.

si ets sol

2011-03-10T14:41:00.015+01:00

"l'home de Vitrubi", Leonardo da Vinci, 1492.

Si ets sol, ous la nuesa a l’abim,

dringadissa de clivelles,

que fondo i fosc, i quin fred,

de vegades

ni abasto el gèlid frec

als viaranys de la pètria caverna,

rodant en vertiginosa tenebra,

ni el sot, a baix de tot,

de càlid clot.

La teva bilis de vainilla,

o llimona,

ha volgut figurar esponerosa

a l'astorada i pàl·lida cara,

grogosa,

que duus per ensenya

quan descrius la llista mèdica,

per exemple.

“—Icterícia...

(o renovada versió de l’íntima Bilirubina a l’alça, endèmica bessona meva)

enretira’t, va... bufona, del cos d’una servidora,

que estaves més pròpia al racó de pensar.”

mediàticament poderosos

2011-03-03T22:36:00.010+01:00

a HENNING MANKELL, "Villospâr", trad. dl cast. "La falsa pista", p. 102:"

[HI HA 2 TIPUS DE PERIODISTA:

L'un és el qui excava a la terra en cerca de la veritat i s'hi entreté, endins del clot, enviant la terra amunt i llançant-la enfora. El que passa és que a sobre, a la superfície, n'hi ha un altre que torna aquest mateix material d'enderroc cap endins, i que també és periodista.

Entre ells dos hi ha, sempre, una pugna: la lluita de força del tercer poder de l'Estat pel domini, que no s'acaba mai.

Hi ha uns periodistes que volen informar i descobrir, però n'hi ha uns altres que executen els encàrrecs del poder, i així contribueixen a amagar i soterrar el que està passant de veritat]"

O RETÒRICA POLÍTICA, d'esbiaixada essència!

2011-02-24T10:03:00.045+01:00

lloc web d'aquesta imatge: jornadesxllengua.blogspot.com

La retòrica política és, en si mateix, en essència, esbiaixada.
No fóra retòrica pragmàtica política si no tingués un tènue vel maquiavèl·lic encobrint-la pertot.
Ara, el que sí que no té el perdó dels déus
(ni ben segur que tampoc dels antics mestres grecs, dels savis més purs)
és la política barroera,
ergo:
tan siamètica bessona de la Dictadura que fa feretat...

Una política dictatorial i barroera com ho és la que ha fet tancar TV3 a València.
Una política dictatorial i barroera com ho és la PPra.

aquàtica lluna (o llunàtica agbariana) cor-presa in fraganti en el vespre d'ahir.

2011-02-10T09:43:00.013+01:00

eferbescent agbariana

glàcida tirallonga de fanalets en guàrdia al llindar d'un hotel

freda arrova pulcrament il·luminada a la negra nit

aquàtica o agbariana lluna minvant al biaix

GRAN TOLSTOI. (o cientifíssima crítica literària en aquest cas lleugerament decantada per l'absoluta incondicionalitat lúdica de qui parla.)

2011-02-02T10:14:00.041+01:00

imatge a dianekmartin.blogspot.com

LLEÓ TOLSTOI

el realisme social
que n'amara l'opus

s'imbrica

del tot

en romàntica

♥

αΚЯẢċІα

* * ☻☺ * *

vegeu

Anna Karenina
♫♥♫
i
precípu-
a-
ment
♥
Guerra i Paaaaauuu...

♫ ♥  ۩  ♥♫

GRAN TOLSTOI

* * ☼ * *
* * * * * * * * *

* * *
*

Ronda al cor de la Ribera en... una horeta

2011-01-28T12:05:00.044+01:00

"Carrer dels Assaonadors", Joshemari Larrañaga http://jmlarranagaacuarelas.blogspot.com/2010_02_01_archive.html

Vies antigues

estretes, níti-

des i obscures,

La lluna feineja

Triωmfa

deleja

en el zenit

de l’Arc.

M’he perdut,

per atzar,

solcant la Ribera

un capvespre,

calent i

robat al Temps.

...Assaonadors, Corders,

Princesa,

de-vo-tai-Be-a-ta

Caterina nostrada,

quin mite!

Sucs de poma

i de nata

a la cúbica granja

que fa cantonada
d'absenta

i la flaire de sàndal difús,

salpebrat
a pertot.

La remor musicada

olfactiva

de l’índia

em davalla

dues dècades enllà:

Pessigolletes al ventre,

em batega ben fort aquest cor;

no em facis dir on aniré
per aquí

però sé on sóc.

La biblioteca Francesca,

tant d’ara,

s’evidencia de cop

fet el fet,

m'enretiro,

com Aleshores,

a jóc.

“—Escolta, perdona... una pregunta —m’emprenen—,

Què t’hi has posat al Pèl,

que brilla en perpètua nit negra

llampega
espurneja

i
figura
vermell?”

Hic et Nunc

2011-01-18T15:30:00.032+01:00

imatge: Galeria de desdibuix-miquel, flickr.com

—No heu vist pas
passar
pas-per-tú
una

levíssima remor...

O
l'agònic batec del No-res
com si fos...?

Doncs
això
puc arribar
a avenir
jo

corregint

Hic

Nunc
.

amor paranomàstic

2011-01-12T18:05:00.023+01:00

imatge a myspace.com

la pregunta

del milió

és
per què
l'insomne es

ben-estava

d'endinsar-li

un dit a l'ull ♥ ♥ ♥

a l'esposa...

(estirabot sorgit havent llegit Las gafas de Matías García Megías, publicat a "A l'ombra del crim", bloc negrot de l'amiga A.M.Villalonga.)

gener

2011-01-10T22:21:00.015+01:00

Es respira divers,

de gener un capvespre,

que no fou la remor

2010-desembre.

L’aire és petri, ara,

febril i gebrada
la calma,

i ensenya les urpes.

Una hi llisca veloç i poruga:

Li plauria recloure’s al niu,

amb l’èbria experiència final

a l’escorrialla de l’exhaust...

passat any.

La puresa fèrria i grisa,

germinal,

del gener de 2011

m'intimida i corglaça
a bastança.

O massa.

màgica pega

2011-01-08T00:16:00.028+01:00

representació d'“òliba d'Atenea” present en les monedes atenenques de 4 dracmes, s.V a.C.

Els nens
La llar

El cost

La fein-

a‘l pa

El m…’Ex

L’alteritzada

desídia

críptica Poesia

La meva vida

és com un flash

d’energia

en etèria

trencadissa

que bategui
a la deriva

Algú sap on s’enretira, fonedissa, la Raó,

O qui guarda el seny, un polsim, d’Atenea, dea,

que ho aglutini

o encoli tot...
a tall de màgica pega

o de briosa englantina
fina

ferma

viva
.
.
.
?

els Reis d’Orient

2011-01-04T16:40:00.046+01:00

imatge antiga dels tres Reis, a emilicasademont.blogspot.com

Ep, amics!

Que us heu portat bé?

Si passen els Reis!

(o això diuen...)

Aquells Qui de nens

delitàvem

al llit,

Que farcien

d’estels i alegri-

a l’espai sideral,

emplenant forats negres

o’ls, altra-mentats,

abismes mentals;

que venien.

Però enguany pinta cru.

Ens has despertat,

vell Esglai

tan sobtat

que angunieges...
I ens has fet notar,

eterns infants dels humans,

tots a la una,

Que no hi ha veraVeritat

si,
no,
l’autèntica prea

de l’altre i nostrada,

Que els reis dats

són una Sobirana

enganyifa

fal·làcia

que l’or és carbó.

Lurdes Estruch, gener'11

música: Anonim, "Folia", 1490, interp. J.Savall

MOLT BON 2011

2011-01-01T03:29:00.031+01:00

imatge: hopewellpubliclibrary.blogspot.com

Fa un dia plumbi,

la gent deleja

de trànsit i festa,

el raïm,

pertot a

la gresca del vespre.

Per ràdio informen,

a tall de primor,

d’excèntrica volta

d’iots,

I et demanen

si et veuen

(no et sàpiga greu...)

pel valor del 2010!

(mentre l’Heura em demana

una trena estilada

per plaure a la nit)

Jo no li poso nota,

ara,

a la dècada passada

sinó que m’encaro al cava,

com essent un beuratge,

i goso conjurar el 2011

tocat de més gràcia.

Lurdes Estruch, solstici hivern'10

A la vora de la via

2010-12-29T17:46:00.022+01:00

A la vora de la via

s’hi congrien energies,

Katiusques, botes fines

Sabatetes de taló.

Xerriquen les rodes

Retrunyen, a fora,

s’engrimpa, qui espera,

a l’espai sideral:

Mart

Tram

Llum

Bram

Si miro a baix,

m'acuden les pedres moleres

al cap

i amb una menuda rateta

Si arriba, metòdic el tren,

tant sí com no, ineluctable,

em sotja l’eslava heroïna,

romàntica Karenina

de voluptuosa vida,

la mort en un sot.

Tota foc.

i el Temps (haiku)

2010-12-27T10:29:00.036+01:00

I el Temps βa-i-passa
fent salts de geganta,
se t’ha cruspit,
Segon.

L. Estruch, desembre'10

PREC nadalenc

2010-12-25T00:00:00.009+01:00

MOLT BON NADAL,

Companys.

Que la nova lluna Φ endecasil·làbica

del 2011

ens depari patriòtica força

col·lectiva:

coratge

per aturar l’espoli,

i embranzida

per impulsar la llengua,

en la catalana via,

justícia social,

I a cadascun (o una), amor,

salut

i una llarga

i fructífera

vida.

nadal

2010-12-19T10:29:00.022+01:00

imatge: Barcelona, Portal de l'Àngel.

...Que nítidament

que contrasten,

la broma freda i la lluna blanca

amb l'estentòria i vàcua

lluminària

oficialment destinada

i urbana
al nadal!

(esbós nadalenc dedicat a l'Anna M. Villalonga, l'"Assaig de poema" de la qual me l'ha inspirat)

dia a dia DIA2

2010-12-13T19:31:00.034+01:00

pintura: Miranda i la Tempestat, W. Waterhouse, 1916.

No et cal fer res,

no és tan terrible,

que ultrapassi la mesura

humana habitual,

O que excel·leixi en una traça

esbiaixada, insegura, vulgar

abrupta, impetuosa, instintiva

distreta,

lliure.

Simplement deixa’t portar

pel vaivé de l’onada

repetida, remorosa,

grisenca o pebrada,

quotidiana,

que amara i esquitxa

o ennuega i a voltes ofega

les fèmines neules com tu.

Mantén ferm, això sí,

ten-lo en compte,

l’esguard al timó.

Ni hi re-filis

d’esquitllentes

vejats si s’acosta una barca.

Meravella al País dels Alisis

2010-12-06T16:15:00.031+01:00

imatge, http://www.lafundicio.net/fichaProj.php?ID=zi2&tit=Zona%20Intrusa%202&tipo=&idi=esp

Posicions

Formacions

Ocasions

Ovacions

Induccions

Evasions

Extorsions

Eleccions:

L'alegri-

a dreta-

na ha fet cim

xarota-

na, amb discurs

de dolçai-

na més và

cua, al País...

Merave-

lla nostra-

da, Els Ocells

ben comptats

apamats

separats

de-pen-dents

disgregats

en romàn-

tica gà-

bia, ben quiets

Que coman-

da un Somriu-

re Fanfàr-

ria O la Glò-

ria O la Fa-

ma al nou llit,

Enllustreu,

raspallets

a la car-

ta, o canvieu

rabentment

gallets vells;

no cal tac-

te, no valen:

Mediàti-

ca ultrança.

I sens més,

Esperem,

'baix del tot,
Electors

decebuts

astorats

capficats

desolats,

Ascendits

desnonats

rebaixats

vencedors

gallejats,

Polítics

al cas,

Que,
dispersos

en virulen-

ta mar brava, o en l’èpica

quotidiana més alta,

Ens torneu

el país

benanant

productiu

rialler

sobirà

‘fortunat

in-de-pen-dent i lliure
triomfant

que sabem
i creiem

que tenim

i volem
o exigim

i somniem

i insistim

a somniar

per al demà.

‘Cí un meu desig

col·lectiu

per a enguany,

del Nadal,

i 2011,

el nou any.

Lurdes Estruch, Nadal'10