Plou
i fas sol
la
bruixa venta aires de festa,
i no
dol.
Un roc prem
el clot
més recòndit
feréstec
poruc
sota el plexe,
teu,
I
EN
UN
Ú-
nic
temps,
aleshores,
la veu abrivada,
Indòmita,
una à-
nima brava
obstinada
que clapa
a l’entranya
t’encomana calma
i un clam:
ENDAVANT
