haiku atmosfèric trivialíssim de matí final d'octubre

 

 

pu-tu-Fred...

Enyoro tardors

primerenques

∂m

þ

olcall 

de calidesa

.

Oximorònica



Oximorònica

 ja que,

per més esclava

que tiri

al de-dia,

atansant-me

les garrofes,

vaig

lliure

com vent

sense

cap

anell

ni fermall

—si vas a mirar—

que em travi.

I em dic:

¿Com

pot ser,

si no tinc

minut

per notar

les dèci-

mes de segon

(i de trobar-me en un no sé què fe’nnnnn... de desconcert:

a tant arriba, la dita algaravia...),

que sigui feliç?

RECTE PREC



—Ossos tots,

Ròtula esquerra principalment:

Feu-me el favor de comportar-vos,

d’ésser discrets.

Que duc mig segle

amb levíssim escaig,

encara (home!)

amunt i avall,

i prevista

donar molta guerra.

Va... vinga...

us ho llego:

tindreu radiològica foto marcant figura...

per bé que després,
oi que us abelleix,

No em grinyoleu més!!!

l'única arma

 

La meva angúnia

o neguit

clama a l’infinit

amb udol rònec.

I l’única arma,

m’acut a esgrimir,

de defensa,

l’enèrgic parapet,

és el record

la personeta presa

—irracionalment—

i fer-ne una oda,

consol entre sons,

amorosa carícia,

família els amics,

que en perpetuï

la delicada

i vívida

memòria.

 

Dama mort

Dama mort                        

Ets un xoc

Que aclapa-

Res qui et veu

A l’extrem

Puix t’enduus

Treus del joc

Qui sotmets

Nul·la sort.

I si apun-

Tes plançó

Saba no-

Va florent,

     No hi ha res que et deslliuri de la meva categòrica repulsa i d'un infinit
     Desdeny.